LA XARXA TRÒFICA DEL RIU
Font: Lineus
Per tal que una espècie pugui sobreviure i desenvolupar les funcions pròpies d’un ésser viu necessita aliment.
Alguns éssers vius com les plantes (també alguns bacteris) poden aconseguir-ho a partir de les sals minerals del terra, del diòxid de carboni i de l’energia del sol. Són els anomenats productors o autòtrofs. La resta, animals, fongs, molts bacteris, necessiten matèria orgànica procedent de les plantes o altres animals. Són els heteròtrofs o consumidors. Hi ha els herbívors o consumidors primaris que s’alimenten de vegetals i que serviran d’aliment als carnívors o consumidors secundaris. També aquests serviran d’aliment a un altre grup de carnívors “d’ordre superior” o supercarnívors.
Aquesta relació basada en l’alimentació (ser menjat per) es pot representar en forma de cadena alimentària. Cada baula de la cadena correspondrà a un tipus d’ésser vivent: les plantes o productors ocuparan la primera baula, la segona serà la dels consumidors primaris o herbívors, la tercera la dels consumidors secundaris o carnívors i la quarta baula la dels consumidors quaternaris o supercarnívors. És una cadena unidireccional i te un nº de baules definit. En la realitat però, a la natura no es donen cadenes sinò xarxes alimentàries o tròfiques, ja que els animals no tenen una dieta única, de forma que s’estableix un munt de relacions alimentàries entre ells.
Alguns éssers vius com les plantes (també alguns bacteris) poden aconseguir-ho a partir de les sals minerals del terra, del diòxid de carboni i de l’energia del sol. Són els anomenats productors o autòtrofs. La resta, animals, fongs, molts bacteris, necessiten matèria orgànica procedent de les plantes o altres animals. Són els heteròtrofs o consumidors. Hi ha els herbívors o consumidors primaris que s’alimenten de vegetals i que serviran d’aliment als carnívors o consumidors secundaris. També aquests serviran d’aliment a un altre grup de carnívors “d’ordre superior” o supercarnívors.
Aquesta relació basada en l’alimentació (ser menjat per) es pot representar en forma de cadena alimentària. Cada baula de la cadena correspondrà a un tipus d’ésser vivent: les plantes o productors ocuparan la primera baula, la segona serà la dels consumidors primaris o herbívors, la tercera la dels consumidors secundaris o carnívors i la quarta baula la dels consumidors quaternaris o supercarnívors. És una cadena unidireccional i te un nº de baules definit. En la realitat però, a la natura no es donen cadenes sinò xarxes alimentàries o tròfiques, ja que els animals no tenen una dieta única, de forma que s’estableix un munt de relacions alimentàries entre ells.
Abans de començar a contestar les preguntes busca informació dels éssers vius que apareixen representats en la xarxa.
- En aquest exemple de xarxa tròfica del riu, quins serien els productors?
- Quins serien els consumidors primaris o hebívors?
- Quins actuarien com a consumidors secundaris o carnívors?
- Qui podria exercir el paper de supercarnívor?
- Quin/s d'aquest exemple de xarxa creieu està/n en perill d'extinció? Per què?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada